Capacitat innata

2 Mar

IDEES PRINCIPALS
Aquest fragment de Locke ens parla sobre l’origen de les nostres impressions. Compara la composició de les idees innates que defensen els racionalistes amb l’afirmació que les idees naturalment impreses són fruit de les aprehensions al llarg de la vida i que no tindria cap sentit que estiguessin impreses en l’esperit, car no són universals per a tothom: no ho són per als nens petits, ni tampoc per als ignorants sempre i quan no se’ls ensenyi tal idea.

TÍTOL
La capacitat és innata

ANÀLISI
Locke introdueix aquest fragment afirmant que no hi ha cap principi que ens vingui de forma innata, ja que no trobaríem un sol principi que fos universal per a tothom. Locke és un filòsof empirista i com a tal defensa que tot el que podem conèixer i percebre ens ve donat dels sentits. D’alguna manera estem sotmesos als nostres sentits, ens enganyin o no. Per arribar a aquesta conclusió, l’autor discuteix que no és tangible tenir idees impreses en l’ànima sense tenir-ne consciència, perquè això es redueix a tenir una idea nul•la, que a la vegada es tradueix a haver de conèixer per mitjà dels sentits.

L’autor al final fa una distinció entre les idees innates i les que provenen de l’experiència tot indicant que forçosament els principis o estan impresos en l’esperit o no, i per tant han d’integrar-se en la ment al llarg del temps. I com que és evident que hi ha persones que no coincideixen en determinades idees i que per tant no existeixen els principis universals, cal afirmar que l’objecte de la ment i el seu coneixement són a posteriori i que varien en funció del temps.

La imaginació de la realitat

1 Mar

IDEES PRINCIPALS
En aquest text de Meditacions Metafísiques, Descartes ens comenta la seva idea de la imaginació. Segons l’autor aquest a partir de la imaginació està la realitat. És a dir, de les idees més simples que són reals es poden deduir de la nostra imaginació de les altres no reals, que aquestes, són el resultat complex de les simples.

TÍTOL
La imaginació de la realitat

ANÀLISI
Aquest fragment és de l’autor francés René Descartes, comenta que cal saber veure que les idees generals no són les úniques existents. Ell afirma que l’existència d’objectes simples i complexos si es barregen en resulten les imatges que tenim de la realitat en el nostre pensament, és a dir, en la nostre consciència. La imaginació.
Descartes amb això dedueix el temps de l’existència dels cossos naturals que és la seva idea general.

L’ou i la gallina

19 Feb

Aquest és un fragment breu de la Metafísica, encara que Aristòtil no utilitza aquest mot mai. En aquest text es destaquen dos mots com n’és l’acte, ésser com a acte ésser com a forma, és a dir, ésser que ja és, i l’altre, és la potència, que és ésser que encara no és però que pot arribar a ser. Aristòtil diu que que l’acte és més important que la potència. Amb això , intenta explicar aquell gran misteri de que és abans l’ou o la gallina? Aquella gran pregunta formulada per totes les generacions del món. Aristòtil sembla tenir la resposta. El filòsof diu que l’ou és la gallina en potència i la gallina és l’acte. Ell considera amb la seva teoria que el primer en existir és la gallina, diu que la gallina és gallina i no pot ser un altre cosa. En canvi, l’ou es pot convertir en dues opcions: o bé segueix els mateixos passos per fer-se una gallina o bé es converteix en truita. Llavors amb aquesta teoria Aristòtil considera que la gallina va ser primer.

Crítica de les idees

16 Feb

Idees principals

Aristòtil va una crítica a les idees a Plató. També diu que accepta la teoria d’Heràclit, que tot canvia i tot flueix. Més tard diu que no hi ha ciència de les coses que flueixen o canvien. I finalment Aristòtil diu que no hi ha món intel.ligible.

Títol: Crítica a les idees

Anàlisis: Aquest fragment és d’un dels filòsofs més importants de la historia de la filosofia, pertany al llibre de la Metafísica, encara que mai ha utilitzat aquesta paraula, que tracta un criticisme en tots aquells que recolzen el dualisme platònic. Ell defensa que podem conéixer la realitat tal com és i diu que es troba formada per diferents substàncies. Aquestes substàncies estan sotmeses a canvi, teoria defensada per Heràclit, per tant està d’acord i també afirma que tot canvia i tot flueix. També es destaca les idees de Plató que diu que si les idees són l’essència de coses no es poden trobar fora llavors no hi ha un altre món sinó que el món sensible. I del que diu de l’universal, aquest el trobem al món sensible. En resum aquest fragment d’Aristòtil critcia el dualisme platònic de Plató.

La justícia en la societat

11 Feb

Aquest fragment de text pertany al llibre IV de la República, una de les obres més rellevants de Plató, on la trobem dins dels diàlegs doctrinals.

El text tracta sobre la justícia per poder aconseguir una societat perfecte, on tots fan la funció fan la funció la qual els hi pertoca. En el fragment de la República podem destacar el mot harmonia, és a dir, que tot va bé, tranquil.litat tot ordenat. Plató diu que la temprança és molt important, aquest mot els hi pertoca als treballadors. Els governats la prudència i defensar el seu país els hi correspon als soldats. El mot temprança i prudència, Plató els destaca per poder aconseguir una societat perfecte.

La idea principal d’aquest fragment es poder arribar a aconseguir una societat perfecte on cada subjecte desenvolupa la seva funció que li toca i la seva temprança, les virtuts.

Realitat o somni?

4 Feb

Aquest text pertany a una de les obres més importants del filòsof francés René Descartes, com es meditacions metafísiques. Una obra publicada al 1641 on filòsofs com per exemple Gasserdi, Hobbes i Mersenne la van criticar.

Nosaltres en els somnis veiem les mateixes coses que quan estan desperts per tant moltes vegades sembla que el que somien sigui veritat. Per la semblança, per les situacions… Hi ha somnis que, somies que estás a classe escoltant al professor, fent deures i estudiant. Un somni sense cap misteri, amb la seva coherència i lògica, per tant fem els mateixos actes que en la realitat. Llavors la gran pregunta que un és planteja és: com podem saber si es tracta d’un somni o no? Doncs segons Descartes, diu que si fent accions totalment voluntàries i sent sent conscient del que fas, com per exemple començar a moure tot el cos, el moviment aquest es captat i realitzat per tu i un somni tu no controles el que fas. Els somnis i la vigília no depenen de nosaltres. Es mouen sense consciència.

Sobre que tinc dubtes?

3 Feb

Avui en dubto de moltes coses, sobre si faré selectivitat o no, carrera o grau superior no ho se. No se si el proper dilluns Cristiano Ronaldo guanyarà la pilota d’or, i dubto per la UEFA no pels números de Cristiano.

Sóc una persona que realment dubto de l’època d’abans de Crist. Al mateix amb l’època dels romans i els perses etc. Em costa molt creurem totes aquestes històries. També dubto de l’existència de Déu de si existeix o no, i sobre la Bíblia que tot sigui cert. Dubto sobre que un científic digui que aquesta pedra existeix fa més de 10.000 milions d’anys.

Un altre dubte que rumio és sobre com es va crear el món? Big bang i es creen tots els planetes? Ha de haver passat alguna cosa aquí. No se si venim del mono o d’un altre espècie… Em plantejo també l’existència d’ovnis i extraterrestres.

Però realment un dels dubtes més grans que tinc és si n’hi ha vida després de la mort? Jo crec que si, això no pot acabar així. Si una persona de 5 anys té una desgràcia i mort, ja està? ja s’ha acabat la vida per aquesta criatura? Jo penso que serà premiada per un altre banda.

I finalment, per acabar, el meu últim dubte és si l’home alguna vegada ha arribat a la lluna.