Archivo | Sin categoría RSS feed for this section

Valoració del Curs

9 May

Ja s’acaba! Ja queda menys! Ja arriba l’estiu, les vacances i la tranquil.litat. Ha sigut un any molt dur acadèmicament parlant. En comparació vers l’any passat és un curs que s’ha d’estudiar moltíssim i des de el primer dia de col·legi. Analitzant la signatura de filo, en quant el blog: s’ha de dir que és un sistema diferent i es per això que et crida l’atenció. Està molt bé, per que així d’una manera desconectas de tants apunts i utilitzes l’ordinador, ipad, mòvil.. per publicar els teus deures. Mai haviem dedicat tant de temps en un blog com és en aquesta assignatura. En definitiva penso, que és un molt bon sistema i que segueixes amb aquesta idea cada any.

Des de punt de vista de l’assignatura comparant tots dos anys. M’ha agradat molt més aquest any que el passat. El fet de donar apunts a la pissarra i oralment és un millor sistema que estudiar des de el llibre. Aquest any l’assignatura ha estat d’una perspectiva molt diferent a la del curs passat, i insisteixo que aquest any ha sigut millor. I sincerament, des de el cor dic que mai m’agradava la filo, l’any passat l’odiava però aquest any m’ha fet canviar d’opinió per que el sistema m’ha agradat.

Gràcies per aquests dos anys filosofant!!

 

Activitat 4 (tercer trimestre)

8 May

Suposem ara una altra eventualitat que té potser més probabilitats de realitzar-se que la que acaba de ser esmentada. Hi ha una tendència poderosa en el món modern cap a la constitució democràtica de la societat, acompanyada o no, amb institucions polítiques populars. S’afirma que al país on més preval aquesta tendència, és a dir, on la societat i el govern són més democràtics, el sentiment de la majoria, a la que desagradaqualsevol manera de viure massa brillant o massa cara perquè pugui esperar igualar-la, fa l’efecte d’una llei sumptuària; en molts llocs de la Unió, és realment difícil que una persona molt rica trobi alguna manera de gastar la seva fortuna sense atreure’s la desaprovació popular. Encara que sens dubte, aquestes asseveracions siguin molt exagerades com a representació de fets existents, malgrat això, l’estat de coses que descriuen, no és només possible, sinó també un probable resultat del sentiment democràtic, combinat amb la noció que el públic té dret a posar el seuveto sobre la manera de gastar els individus els seus ingressos. Només que suposem que hi ha una difusió considerable de les opinions socialistes, als ulls de la majoria, semblarà infame el posseir una altra cosa que una propietat molt petita o un sou guanyat amb el treball manual. Opinions semblants (en principi almenys) han fet ja grans progressos entre l’artesanat i pesen d’una manera opressiva, principalment, sobre els qui estan a l’abast de l’opinió d’aquesta classe, és a dir, sobre els seus propis membres. Heus aquí una opinió molt estesa: els mals obrers (que constitueixen majoria en moltes branques de la indústria) professen, decididament, l’opinió que ells haurien de tenir els mateixos guanys que els bons, i que no s’hauria de permetre que ningú, ni per habilitat ni destresa, guanyés més que els altres. I ells empren una policia moral, que arriba a ser de vegades una policia física, per impedir que els obrers hàbils rebin, o que els patrons donen, una remuneració major per millors serveis. Si és que el públic té alguna jurisdicció sobre els interessos privats, no veig per què es considera que aquestes persones cometen una falta, ni per què un particular públic individual ha de ser acusat quan reclama la mateixa autoritat sobre la seva conducta individual que la que el públic general reclama sobre els individus.

 

Títol: La felicitat per al major nombre de persones

Idees: Aquest text és de Mill on es veu reflectida la seva teoria sobre l’utilitarisme, on diu i defensa que haurien de buscar en cada subjecte la màxima felicitat possible, i que és per això que és la base de la moral

Comentari: Aquest fragment pertany a un filòsof angles com és John S Mill, un dels representants del empirisme dels seu país natal.

En el fragment, Mill exposa la seva teoria utilitarista on consisteix aconseguir o obtenir la felicitat per al major nombre de persones i que això és la base de la moral. Principalment si tu fas una acció bona i te la premien ja ets feliç. En el text de Mill es por comparar amb Aristòtil, uns del filòsofs més influents de la historia de la filosofia. Aquest exposa una teoria que és l’ètica, on té la felicitat com a bé suprem, per tant ja no et preguntes per que ets feliç? També es pot compara amb un altre gran filòsof nascut a Kalingrad, com és l’alemany Immanuel Kant. Aquí les dues teories podríem dir que són contràries, Mill es centra en la felicitat i Kant es centra bàsicament en el deure. Per exemple: Kant diria que treballes per que és un deure. Mill diria que treballes per ser feliç i poder tenir diners 

Preguntes sobre tractat civil

8 May
  1. En aquest fragment l’autor ens comenta la visió del seu model de la societat, on està formada per uns legisladors que siguin capaços de fonamentar les lleis i establir ordre en la societat. També explica com els els ciutadans tenen el dret i l’obligació de treure el poder a aquells legisladors que no actuïn a favor de la societat.
  2. poder legislatiu: és la part del govern capaç de fer i modificar lleis. Estat de guerra: quan algú actua en contra dels drets bàsics dels membres de la societat.
  3. En aquest text que fa referència al Segon tractat sobre el govern civil del britànic John Locke,  parla de la transgressió de les lleis per part dels representants del govern dins de l’estat civil. S’ha d’observar com Locke fomenta un model de societat, basat a abandonar l’estat natural, que és on prèviament ens trobem abans de fonamentar el pacte social, i per tant, arribar després d’abandonar l’estat de natura a un pacte civil per tal d’establir un ordre social adequat a tots els membres de la societat. Locke ens explica en la seva teoria, com quan formulem aquest contracte social, no perdem els nostres drets, sinó que els cedim per aconseguir una equitació en la repartició de béns i drets. El seu poder polític cedeix uns drets o privilegis als representats del poder, com per exemple el poder legislatiu, de manera que aquest, ara anomenat legislador, ens ha de partir amb un compromís amb la societat, de manera que realitzi les seves funcions sempre mirant-ne el bé social, i sempre complint les lleis.

  4. Es pot comparar amb Hobbes que afirmava que el contracte social es donava per seguretat,  i d’aquesta manera en crear el pacte social es propaga la seguretat i la vigilància a partir d’una cessió de les llibertats a un únic representant, com en el seu moment era el monarca, qui tenia un poder absolut proporcionant una seguretat als membres de la societat. També amb Robert Filmer, on aquest deia que els reis eren fills d’Adán, creia en els descendents i havien de ser reis per sang, mentres Locke creu que el que està al poder ha de ser una persona que fasi las coses bé i faci el millor per el seu poble. També amb Mill on bàsicament vol implantar una societat nova semblant a la de Locke, sense dictadures i amb democràcia.

 

Segona activitat (tercer trimestre)

7 May

95. Tots els homes són, com hem dit, lliuresiguals i independents per naturalesa, i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment. L’únic cas en que hom es desprèn de la seva llibertat natural és quan, acordant amb altres homes d’unir-se en comunitat, estableix els límits de la societat civil, per conviure amb benestarpau i seguretat, gaudir tranquil·lament de les seves propietats i protegir-se més fermament d’aquells qui no formin part d’aquesta societat. Això ho pot fer un nombre indeterminat de persones, ja que no perjudica en absolut la llibertat dels altres: aquests romanen tal com estaven, en la llibertat de l’estat de natura. Quan un nombre indeterminat de persones s’avenen a formar una comunitat o govern, passen tot seguit a constituir un sol cos polític, on la majoria és qui te el dret d’actuar i de decidir damunt la resta.

96. Tan bon punt, doncs, uns homes han constituït, amb el consentiment de tots i de cada un, una comunitat, han convertit aquesta comunitat en un sol cos polític, amb poder per a actuar com a tal, ço és, únicament segons la voluntat i el determini de la majoria. Com que els actes d’una comunitat són fruit de l’acord entre els seus membres, i un sol cos cal que es mogui en una sola direcció, és necessari que el cos polític segueixi el camí per on el du la força més gran, és a dir, el conveni de la majoria. Altrament li seria impossible de seguir essent un sol cos i d’actuar com una sola comunitat, tal com havien acordat tots i cada un dels que s’uniren per formar-lo. Així, mitjançant aquell acord, tothom és sotmès a les decisions de la majoria. Per això veiem que, a les assemblees que tenen facultat per actuar segons lleis positives —i aquestes no han establert cap nombre determinat—, els decrets de la majoria són considerats decrets de la totalitat, i són, per descomptat, determinants, ja que posseeixen el poder de la totalitat en virtut de la raó i de la llei natural.

Títol: Drets i béns naturals

Anàlisi: Aquest text és de l’empirista més rellevant britànic com és John Locke i pertany al capítol 8 de l’ inici de les societats polítiques. En el primer paràgraf Locke afirma que no se ’ns pot privar dels nostres drets naturals  pel simple fet de ser humans ja ens corresponen, la llibertat i la igualtat, només no pot ser així quan un conjunt d’éssers decideixen crear-ne la societat política o la comunitat i per tant estableixen normes i regles que s’han de seguir seriament i continuament. Aquestes normes ens treuen llibertats individuals, però ens asseguren l’obtenció de les nostres llibertats naturals, tal i com la igualtat d’entre d’altres. S’ha de defensar aquests drets fonamentals dels humans. Les persones que  decideixen formar una societat o una comunitat no intervenen en les llibertats dels altres que no hi vulguin formar, ja que aquests segueixen com fins ara, en l’estat de la natura, lliures. Locke en el segon text comenta que una vegada constituïda la comunitat, el cos polític que la regeix ha de seguir un únic camí, una única línia,  i aquest camí ha de ser promogut per la majoria, ja que aquesta és sens dubte determinant.

Primera activitat (tercer trimestre)

1 May

8. Així és com, en l’estat de natura, uns homes poden adquirir poder sobre unsaltres; però no pas un poder absolut o arbitrari que hom pugui imposar a un criminal, si li cau a les mans, seguint l’exaltació, l’apassionament o l’extravagància il·limitada de la seva pròpia voluntat, sinó que sigui emprat únicament per retornar-li, fins on dictin la raó i la consciència, quelcom proporcional a la seva infracció, és a dir, en la mesura necessària per a la reparació i la repressió. Aquestes són les dues úniques raons per les quals un home pot legítimament fer mal a un altre, que és allò que anomenem càstig. En transgredir la llei natural, l’infractor demostra viure segons una norma contrària a la de la raó i la comuna equitat, que és la mesura que Déu ha assignat a les accions dels homes per a llur mútua protecció, i d’aquesta manera esdevé perillós per a la humanitat, ja que ha menystingut i trencat el nus que protegeix els homes d’ultratges i violències. La qual cosa, essent una agressió contra la pau i la seguretat de tota l’espècie, prevista per la llei natural, pot ésser reprimida per qualsevol home pel dret que té a protegir tots els homes en general i a destruir, si fa al cas, tota cosa que els sigui nociva; així, un hom podrà infligir a qui hagi transgredit aquesta llei tant de dany com sigui necessari per a fer-lo penedir del que ha fet i en conseqüència dissuadir-lo, i amb el seu exemple dissuadir els altres, de tornar a cometre el mateix greuge. I en aquest cas, i per aquest motiu, tot home té dret a castigar el malfactor i a ésser executor de la llei natural.

 

Títol: Parlem de llibertat o d’una possible construcció nova?

Idees: Aquest és de Locke on comenta la seva visió sobre la llibertat. També fa referència destaquen els aspectes més rellevants de la filosofia d’un altre gran filòsof com Hobbes, en ell s’insipiren en un hipotètic estat de natura.

Anàlisi: Aquest text pertany a un dels empiristes britànics més importants com John Locke, concretament el classificariem dins del segon tractat sobre el govern civil on tracta sobre de l’estat de la natura. Locke fa una relació sobre els seus pensaments davant aquest tema amb el que va ser iniciat per Hobbes. Aquest últim parla del contractualisme on en aquest fragment, Locke millora aquesta teoria de l’estat de la natura, aportant certs pensaments de la qual Hobbes no en pensà. Locke ens comenta coses del dret polític i afirma que uns poden reunir tot el poder per administrar-ho i repartir-ho correctament, i per tant parlem d’un govern racional, a diferència de Hobbes qui afirmà que el rei era qui governava, sense cap mena de racionalisme, i ell era l’únic capaç d’administrar les llibertats de tots els ciutadans segons el seu judici, i per tant contrasta bastant en la mesura que es compara amb Hobbes.

Tercer Trimestre!

23 Abr

Comença l’últim tram final en el que l’hem d’afrontar de la major manera possible!! És la nostre última etapa dins del col.legi Sant Andreu i per això em de donar una bona imatge. Comencem amb ganes i amb un únic objectiu: APROVAR! Ànims i a per totes!!!

Plató, República

6 Mar

IDEES PRINCIPALS
Plató descriu en aquest fragment de la República el mètode dialèctic com mitjà per arribar al coneixement objectiu. De aquesta manera diferencia els quatre graus per arribar a la ciència i els compara amb la contemplació de la idea de bé, que engloba totes les altres virtuts, i acaba dient que cap persona és incapaç de definir raonadament aquesta idea de no poder governar a l’ estat, i, per tant, s’haurà d’ educar a partir de la dialèctica.

TÍTOL: La concepció aristocràtica

ANÀLISI

Aquest fragment pertany a la obra de la República, una de les obres més rellevants de Plató, on la col.loquen dins de la maduresa, destaquem a Sòcrates ja que n’és protagonista en aquesta secció.

Plató diu que el govern seria la part racional i les guerres l’altre part. Afirmava que totes les classes socials eren necessàries. Es pot destacar en aquest fragment la concepció aristròcata, on governen els millors, llavors queda reflexat el seu model de classes.Seguidament, Plató ens afirma que de la mateixa manera que el dialèctic coneix l’essència de les coses, el que viu en la opinió no coneix el bé ni cap de les altres virtuts, ja que no és capaç de definir-les raonadament, sinó que es basa en l’aparença per entendre-les i d’aquesta manera, diu Plató, viu en un somni perquè està allunyat de la veritat universal i s’enfosca en les seves creences per comprendre el món.
Finalment, Plató destaca que aquestes persones que viuen en aparences no poden governar una ciutat, ja que no guiarà als ciutadans segons el coneixement i, per tant, primer se’ls ha d’educar en la raó universal per a que puguin observar les coses naturals en la seva essència, allunyats de creences, per a que al final puguin definir objectivament i separadament cadascuna de les idees que ens envolten.