Segona activitat (tercer trimestre)

7 May

95. Tots els homes són, com hem dit, lliuresiguals i independents per naturalesa, i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment. L’únic cas en que hom es desprèn de la seva llibertat natural és quan, acordant amb altres homes d’unir-se en comunitat, estableix els límits de la societat civil, per conviure amb benestarpau i seguretat, gaudir tranquil·lament de les seves propietats i protegir-se més fermament d’aquells qui no formin part d’aquesta societat. Això ho pot fer un nombre indeterminat de persones, ja que no perjudica en absolut la llibertat dels altres: aquests romanen tal com estaven, en la llibertat de l’estat de natura. Quan un nombre indeterminat de persones s’avenen a formar una comunitat o govern, passen tot seguit a constituir un sol cos polític, on la majoria és qui te el dret d’actuar i de decidir damunt la resta.

96. Tan bon punt, doncs, uns homes han constituït, amb el consentiment de tots i de cada un, una comunitat, han convertit aquesta comunitat en un sol cos polític, amb poder per a actuar com a tal, ço és, únicament segons la voluntat i el determini de la majoria. Com que els actes d’una comunitat són fruit de l’acord entre els seus membres, i un sol cos cal que es mogui en una sola direcció, és necessari que el cos polític segueixi el camí per on el du la força més gran, és a dir, el conveni de la majoria. Altrament li seria impossible de seguir essent un sol cos i d’actuar com una sola comunitat, tal com havien acordat tots i cada un dels que s’uniren per formar-lo. Així, mitjançant aquell acord, tothom és sotmès a les decisions de la majoria. Per això veiem que, a les assemblees que tenen facultat per actuar segons lleis positives —i aquestes no han establert cap nombre determinat—, els decrets de la majoria són considerats decrets de la totalitat, i són, per descomptat, determinants, ja que posseeixen el poder de la totalitat en virtut de la raó i de la llei natural.

Títol: Drets i béns naturals

Anàlisi: Aquest text és de l’empirista més rellevant britànic com és John Locke i pertany al capítol 8 de l’ inici de les societats polítiques. En el primer paràgraf Locke afirma que no se ’ns pot privar dels nostres drets naturals  pel simple fet de ser humans ja ens corresponen, la llibertat i la igualtat, només no pot ser així quan un conjunt d’éssers decideixen crear-ne la societat política o la comunitat i per tant estableixen normes i regles que s’han de seguir seriament i continuament. Aquestes normes ens treuen llibertats individuals, però ens asseguren l’obtenció de les nostres llibertats naturals, tal i com la igualtat d’entre d’altres. S’ha de defensar aquests drets fonamentals dels humans. Les persones que  decideixen formar una societat o una comunitat no intervenen en les llibertats dels altres que no hi vulguin formar, ja que aquests segueixen com fins ara, en l’estat de la natura, lliures. Locke en el segon text comenta que una vegada constituïda la comunitat, el cos polític que la regeix ha de seguir un únic camí, una única línia,  i aquest camí ha de ser promogut per la majoria, ja que aquesta és sens dubte determinant.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: