Primera activitat (tercer trimestre)

1 May

8. Així és com, en l’estat de natura, uns homes poden adquirir poder sobre unsaltres; però no pas un poder absolut o arbitrari que hom pugui imposar a un criminal, si li cau a les mans, seguint l’exaltació, l’apassionament o l’extravagància il·limitada de la seva pròpia voluntat, sinó que sigui emprat únicament per retornar-li, fins on dictin la raó i la consciència, quelcom proporcional a la seva infracció, és a dir, en la mesura necessària per a la reparació i la repressió. Aquestes són les dues úniques raons per les quals un home pot legítimament fer mal a un altre, que és allò que anomenem càstig. En transgredir la llei natural, l’infractor demostra viure segons una norma contrària a la de la raó i la comuna equitat, que és la mesura que Déu ha assignat a les accions dels homes per a llur mútua protecció, i d’aquesta manera esdevé perillós per a la humanitat, ja que ha menystingut i trencat el nus que protegeix els homes d’ultratges i violències. La qual cosa, essent una agressió contra la pau i la seguretat de tota l’espècie, prevista per la llei natural, pot ésser reprimida per qualsevol home pel dret que té a protegir tots els homes en general i a destruir, si fa al cas, tota cosa que els sigui nociva; així, un hom podrà infligir a qui hagi transgredit aquesta llei tant de dany com sigui necessari per a fer-lo penedir del que ha fet i en conseqüència dissuadir-lo, i amb el seu exemple dissuadir els altres, de tornar a cometre el mateix greuge. I en aquest cas, i per aquest motiu, tot home té dret a castigar el malfactor i a ésser executor de la llei natural.

 

Títol: Parlem de llibertat o d’una possible construcció nova?

Idees: Aquest és de Locke on comenta la seva visió sobre la llibertat. També fa referència destaquen els aspectes més rellevants de la filosofia d’un altre gran filòsof com Hobbes, en ell s’insipiren en un hipotètic estat de natura.

Anàlisi: Aquest text pertany a un dels empiristes britànics més importants com John Locke, concretament el classificariem dins del segon tractat sobre el govern civil on tracta sobre de l’estat de la natura. Locke fa una relació sobre els seus pensaments davant aquest tema amb el que va ser iniciat per Hobbes. Aquest últim parla del contractualisme on en aquest fragment, Locke millora aquesta teoria de l’estat de la natura, aportant certs pensaments de la qual Hobbes no en pensà. Locke ens comenta coses del dret polític i afirma que uns poden reunir tot el poder per administrar-ho i repartir-ho correctament, i per tant parlem d’un govern racional, a diferència de Hobbes qui afirmà que el rei era qui governava, sense cap mena de racionalisme, i ell era l’únic capaç d’administrar les llibertats de tots els ciutadans segons el seu judici, i per tant contrasta bastant en la mesura que es compara amb Hobbes.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: